Sobre nosaltres

Història

Com va començar tot: Només veníem a un casament!

El febrer del 2017 els germans Denis i Griselda Fornés, l’un resident a Barcelona i l’altra a Suïssa, viatgen al Senegal convidats a assistir al casament del seu amic Bacary Kondjira, un jove manding resident a Mataró amb el que tenen amistat de fa anys.

Quan arriben a Tabassaye, el poble del nuvi, són rebuts amb molt d’afecte i de seguida perceben que la situació en què viu la comunitat és molt fràgil. Tenen el mínim necessari per subsistir, però només això. Tanmateix, la població viu tranquil·la i és feliç: si tothom té salut i tenen per menjar estan agraïts a la vida i tiren endavant. Però, què passa si algú té un accident o es posa malalt? Quan arriben aquests moments comencen els problemes, i coses que a casa nostra no serien greus, allà poden acabar molt malament, fins i tot amb la mort, per manca d’ajut mèdic i d’higiene. De seguida aquestes mancances es posen de manifest.

La primera nit de casament coneixen un home que porta diversos dies amb una infecció a la mà que no pot guarir per falta de mitjans. I l’endemà coneixen l’Ibrahima Diallo, un noi de 14 anys, amb les cames plenes d’úlceres infectades i cronificades des de fa més de 4 anys, i que tampoc pot anar al metge pel mateix motiu. En Denis i la Griselda decideixen dur aquestes dues persones al dispensari més proper, situat a 4 km. Fan el camí a peu amb els malalts i es fan càrrec del cost de les visites i els tractaments necessaris per guarir-los.

Ràpidament corre la veu que els hostes europeus estan duent a malalts al metge, i comença un efecte bola de neu: cada dia apareixen desenes de malalts davant la seva cabana, gent que necessita atenció mèdica.
Molts d’aquests malalts fa anys que pateixen xacres que, agafades a temps, haguessin estat de fàcil curació.

Davant aquesta situació evident d’emergència sanitària els germans Fornés ho tenen clar: no es poden girar d’esquena a aquesta realitat, l’han d’entomar. Però conscients que ells sols tampoc poden arribar gaire lluny, decideixen crear una estructura que pugui sostenir el repte i actuar solidàriament. I així va néixer, la primavera del 2017, el PROJECTE TABASSAYE.

Qui som

JUNTES DE L’ASSOCIACIÓ ASSITENCIAL PROJECTE TABASSAYE:

Equip Senegal

Sana Kondjira

Allassane Diatta

Bacary Balde

Tida M’ballo

Aissatou Diatta

Mayang Kanté

Aliou Kondjira

Sona Kondjira

Mandiang Kanté

Equip Catalunya

Denis Fornés

Elena Orta

Ferran Lorca

Jordi Pàmies

Marta Farré

Ainoa Guilera

Montse Sanchez

Carlos Barea

Lupe Cerezo

Salomè Gatnau

Esther Ramos

Apawe Sembe Soumare

Isabel Rué

Eva Gago

Nuria Bruguera

Equip Suïssa

Griselda Frey-Fornés

Michel Rösli

Brigitta Knöpfel

Daniela Capaul Zoppi

Kandid Jäger

Yvonne Liebert Keller

Ana Stoutz

René Stoutz

On treballem

El Senegal és una república de l’Àfrica Occidental, que va ser colònia francesa fins al 1960. Actualment el Senegal és un dels estats africans més estables políticament, amb una democràcia consolidada.

Té una superfície d’uns 197.000 km² (unes 6 vegades la superfície de Catalunya) i una població aproximada de 14.200.000 persones (el doble que Catalunya), de les quals el 48% viu a les ciutats, principalment a l’àrea metropolitana de Dakar.

Els índexs d’atur són altíssims (sobre un 48%) i el 54% de la població viu per sota el llindar de la pobresa. Tot i que els índexs de desenvolupament humà van millorant constantment des de fa uns anys (s’ha passat del 0,325 al 0,41 en els darrers 10 anys, sent 1 l’índex de països com Noruega o el Canadà), el creixement és lent. Aquest panorama de falta d’horitzó de desenvolupament personal ha impulsat – i encara ho fa- molts senegalesos a marxar del seu país, en el que es coneix com “la
diàspora”. Tanmateix, es calcula que les remeses enviades pels emigrants al Senegal suposen aproximadament el 10% del PIB del país. Tot i que el govern no reconeix el paper que la diàspora senegalesa juga en el desenvolupament del país, és evident que aquesta té un paper important.

La regió de La Casamance, a causa de més de vint anys de lluita armada, pateix encara una important manca d’inversió dels diversos governs, cosa que provoca que la regió, malgrat tenir un potencial important, sigui una de les més endarrerides del Senegal pel que fa a infraestructures, equipaments i altres serveis: en general no hi ha electricitat (o no les 24h), ni aigua corrent, no hi ha clavegueram, les instal·lacions hospitalàries

estan en condicions desastroses, gairebé no hi ha carreteres asfaltades…

Com ens financem

És bastant habitual en el món de les associacions i les ONG’s que les principals fonts d’ingressos d’aquestes entitats sense afany de lucre siguin les subvencions atorgades pels organismes públics.
En el nostre cas, potser perquè som una entitat petita, tenim clar des del començament que volem ser el màxim d’autònoms possibles: el nostre projecte aposta per assegurar uns ingressos propis suficients i regulars per a no haver de dependre del finançament públic, un finançament que sempre és benvingut, però que no voldríem que condicionés la nostra activitat.
Així doncs, apostem per diversificar les fonts de finançament i, i d’aquesta manera poder assegurar l’execució dels nostres fins socials, i és per això que una de les activitats més importants de les nostres associacions a Europa és la cerca de recursos.

Actualment, les nostres fonts de finançament són:

1 - Quotes de socis

Almenys en el cas de l’associació catalana, que és de tradició associacionista, i que sol tenir un tarannà solidari, aquesta és la manera que ens resulta més eficient per aconseguir recursos econòmics estables. Pensem que tenir un bon nombre de socis ens garanteix una estabilitat i una continuïtat en el temps, i que ens permet mantenir una qualitat en la feina que desenvolupem al Senegal: persones compromeses amb el projecte que aportem una quota mensual mínima de 10€/mes. Els socis no només participen del projecte econòmicament, sinó que tenen l’oportunitat d’incidir en la presa de decisions i de formar part de la construcció i desenvolupament dels projectes. Cal recordar que, com que som una ONGD; les quotes poden desgravar.

2 - El comerç solidari

Una variació en el concepte de soci, on el comerciant, autònom o professional no només té la satisfacció de participar d’un projecte solidari, sinó que també obté un seguit d’avantatges a nivell de màrqueting i visibilitat, gràcies a la col·laboració del grup Pànxing Comunicació, patrocinadors de l’associació.

3 - Donacions

Les empreses i persones físiques que fan aportacions monetàries i/o en espècies de manera puntual, són també una part important del nostre finançament. Aquest és el recurs estrella de l’associació a Suïssa, on l’associacionisme no està massa arrelat, però sí la solidaritat i la generositat.

4 - Fires i rifes

Un dels recursos tradicionals de moltes associacions, i que nosaltres també utilitzem amb molt d’èxit. Habitualment en fem almenys un cop l’any: la típica rifa de Nadal, on els premis són aportats de manera altruista per comerciants i professionals del nostre entorn (siguin o no comerç solidari).

5 - Activitats

El ventall d’activitats que desenvolupem de manera voluntària els membres de l’associació al llarg de l’any amb l’objectiu tant de recaptar fons com de sensibilitzar els nostres conciutadans i fer conèixer el nostre projecte és molt extens: concurs Sàpiens, sopars o dinars solidaris, curses infantils o per adults, explotació de les barres de festa major, cursos de cuina, venda de melmelades casolanes, venda de petit merchandising…

6 - Subvencions públiques

Optem a les diverses subvencions de les regidories de cooperació dels pobles on tenim sèu, i de moment sempre n’hem obtingut una part. Aquestes subvencions representen un 14% del finançament total obtingut el 2019.

Finançament projecte Tabassaye, 2019
Activitats pròpies: 24.000,00 €
29%
Aportacións i activitats Suïssa: 23.500,00 €
29%
Quotes socis: 14.700,00 €
18%
Subvencions: 11.250,00 €
14%
Aportacions i donacions: 7.800,00 €
10%